Va ser un dia molt bonic i emocionant, vàrem poder eplicar el per què de tots els nostres esforços i resultats. Va haver-hi moltes intervención i va assistir gent de la ong i nous interessats de Martorelles, entre d’altres l’Alcalde! poc a poc estem renovant i creant un nou equip de voluntaris.

L’exposició de fotos, com sempre, va enamorar als visitants

Us esperem la propera!

Aquest any Kentaja ha celebrat els seus 20 anys. En aquesta gran festa s’han trobat tots els antics Kentajistes, educadors, col·laboradors, amics, en definitiva tots aquells que tenen una relació d’amor i solidaritat per l’organització i que han pogut assistir. Per desgràcia, Àfrica Esperança no ha pogut anar a Camerun però per sort els nostres amics de Kentaja França han realitzat aquest fabulós vídeo i així podem fer-nos una idea de la felicitat i germanor que s’ha respirat a la festa.

Video fiesta juvilé

Qui no ha escoltat alguna vegada el testimoni d’un cooperant?. Moltes vegades ens quedem perplexos escoltant el que fan en altres països, però què hi ha sota la seva pell?, Què senten? Avui l’ Esteve Rifà, laic, comparteix la seva experiència com a cooperant en Nkongsamba, Àfrica. I las que venen a continuació son les meves

.

He llegit i reviscut, en els comentaris de Caroline Lamaire sobre Kentaja, una lliçó de vida, la meva experiència en aquest continent anomenat Àfrica i en una ciutat, Nkongsamba, a uns 120 km. de Douala (la ciutat econòmica del pais).

Era l’ 11 Juliol 2012 quan, per primera vegada, vaig viatjar a Àfrica, a Camerun. Durant les 6 h. i 30 minuts del vol, des de París, em van passar múltiples pensaments, angoixes, dubtes, el tema de l’ idioma i més, fins que, en baixar de l’avió, vaig notar la realitat: la humitat i la calor sufocant, d’una banda, i que totes les persones tenien un color totalment diferent de pell. Gran i beneït contrast !.

Quan vaig arribar a Kentaja, en Nkongsamba, era una època de pluges constants, vaig trobar un grup de persones que em van acollir com si em coneguessin de sempre no sense mostrar curiositat pel nouvingut. Recordo que les primeres hores van ser d’expectativa, per la meva part, però conversant amb ells els vaig dir que volia ser un més entre ells, tot i la diferència de color.  Els vaig comentar que desitjava ser com una pilota de futbol i que tots s’imaginessin que podien “donar-me amb el peu” per fer-me arribar on volguessin. I així va ser.  El seu caràcter, el seu somriure i lliurament em va enganxar.   Quina meravella!.

Comprar al mercat a cel obert, sota la pluja i el fang, parlant amb les persones que oferien els seus productes, compartir tot el poc que tenen i et donen, rebre afecte sense demanar-ho, escoltar i intentar entendre les seves inquietuds, visitar racons de la selva en on estan treballant els sacerdots Michel Djaba, Frederick Djouyep i altres amb molts col·laboradors en condicions molt difícils, sent molt estimats pels seus parroquians, etc.   I vaig poder comprovar el gran respecte que se’ls te als nens i, en especial, a la gent gran que són font d’experiència i saviesa.  Ha estat una gran experiència personal, física i espiritual, que no deixo de conrear cada dia en un món, el nostre, tan difícil.   Un gran regal !.

I si em permeten els lectors, resumeixo els meus sentiments en l’escrit que els vaig dedicar el dia que complia 66 anys i en vigílies de partir de nou a Barcelona:

“Quan arriben els moments de dir adéu, ens envaeix un sentiment de tristesa quan el temps passat ha estat un gran regal i és el que m’està passant ara mateix. Alegrement, quan em va comentar Mn. Josep Lluís (*) si volia anar a Camerun , li vaig dir que m’havia apuntat al viatge i a mesura que s’acostava el dia, em creixia l’angoixa al desconegut.                                             Ara, no només vaig perdre l’angoixa, sinó que desitjo ser acceptat com un més de la vostra terra, Camerun, que em porto en el més íntim de la meva persona i que ha estat una de les millors coses de la meva vida.

Avui celebrar 66 anys de la meva existència entre vosaltres, cosa impensable, i que dono gràcies a Déu per ser aquí amb aquest meravellós grup.  En aquest dia, el millor regal que he rebut és la vostra amistat, amor i l’alegria externa del vostre gran i sincer somriure que contrasta amb el color bonic de la vostra pell.

I des de dins, des de el fons del vostre ésser, aquest irradiar PAU, lliurament, amor i els desitjos de fer el que cal fer, en cada moment, amb total acceptació.

Als més joves, gràcies per acceptar a una persona molt més gran. Puc dir-vos que de cada un i una de vosaltres he rebut el regal de la vostra existència, la frescor de la gent jove i he après una cosa molt important: estar sempre pendents dels altres sense que us ho diguin. I dels més adults, una acceptació total de la meva presència enmig vostre i la vostra sincera amistat.

Segurament he fet alguna cosa que no us pot haver agradat, o per manca de coneixements per part meva, hagi fet malament. Prego sapigueu disculpar-me i oblidar.

I voldria acomiadar-me, amb les últimes paraules de sant Pau als Corintis (13,11-13):

“Acabo, germans, desitjant que visqueu feliços i que busqueu la perfecció en la vostra vida. Animeu-vos i viviu en harmonia i pau, i el Déu de l’amor i de pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb un petó sant. Tots els germans en la fe us envien salutacions. Que la gràcia del Senyor Jesucrist, l’amor de Déu i la presència de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres “.

I això és tot.  La Kentaja existeix, la seva gent són un gran regal i ells, com nosaltres, no han demanat permís per néixer. Els seus pares i els nostres ens han donat la vida, cada un de nosaltres hem nascut en llocs diferents i, per això, no ha d’haver comparacions. Ni millors ni pitjors: som diferents i aquest és el gran do i regal d’existir.

Esteve Rifà.

(*) Nota per al lector: Josep Lluís Fernández, és sacerdot de la Diòcesi de Barcelona i amb més de 50 anys d’experiència al Camerun / Kentaja amb el qual vaig viatjar. Puc dir-vos que amb ell,  en Michel i altres persones, avui existeix Kentaja.

Us desitgem a tots un bon cap d’any i un millor i pròsper 2013! Gràcies per ser-hi, els nostres millors desitjos!

¿Saps que els joves de Camerun no estan per festa?

¿Et vens a un concert solidari? Ens agradaria veure’t al concert “Sembra un futur” .

Amb la teva participació 150 joves camerunenses podràn celebrar el futur dels centres d’acollida de KENTAJA.

Pedro Burruezo i Bohemia Camerata, ens presenten el seu nou disc “MISTICÍSSSIMUS”

Fusió de música mediterrànea en una proposta poètica, profunda i fresca.

cartel musica solidaria

Descripció

Es tracta de realitzar una millora significativa de les instal∙lacions del centre d’acollida per a nens i joves amb dificultats de Bakou. Aquesta millora es traduirà en una higiene més adequada, una millora de l’oci per als nens i adolescents del centre, una reforma de la il∙luminació dels espais d’estudi, cosa que millorarà el descans i la seguretat del centre. El centre de Bakou necessita una reforma general de les seves instal∙lacions. No hi ha cuina i les cambres de bany estan en males condicions. D’altra banda, l’espai d’estudi i la biblioteca no estan gaire il∙luminades i són necessàries més taules i cadires. A les habitacions, els llits estan trencats i tant els matalassos com els llençols són molt vells i estan fets malbé.

També és necessària la creació d’un sistema de canalització de l’aigua dins de l’edifici i una instal∙lació elèctrica. A més, el sostre està fet malbé i l’edifici té goteres que afecten els dormitoris i la zona d’estudi i per tant és necessari fer una reparació urgent.

Objectiu general

L’objectiu general d’aquest projecte és crear un espai segur i net per als joves sense recursos de Bakou i els voltants.

Objectius específics

• Millorar les instal∙lacions del centre de Bakou, per poder adaptar‐les a les activitats que es realitzen.

• Ampliar els espais destinats a la formació.

• Promoure hàbits de vida sana mitjançant la higiene.

Traducido del castellano gracias a la Iniciativa Mondo Lingua de traducciones gratuitas para las asociaciones y ONG. Traductora voluntaria: Vanessa Llinares.

Són trenta, tenen entre cinc i tretze anys, seguits i guiats per dos més de setze i vint-i-dues educadores. Aquesta «mini societat» ens deixa muts. Directament arribats d’Europa estem estupefactes i profundament commoguts pel sentit de responsabilitat i l’educació que tenen. Tan petits, de vivències tan tràgiques i aquesta noblesa, aquesta cortesia que els embolica. No tenen gairebé res, no fan cada àpat però mai es queixen, i la menor ocasió els condueix a ballar, cantar i riure. Els nostres petits europeus haurien d’aprendre tant d’ells, de la seva humilitat, la seva gratitud, de la seva consciència i respecte cap a l’altre. Del petit al més gran, s’activen i col•laboren al bon desenvolupament de cada jornada, les tasques i l’aprenentatge es transmet dels grans als petits.

En el col•legi són cinquanta per classe, no tenen més que un llapis i una llibreta però una enlluernadora set d’aprendre. Quina ràbia en pensar en aquells que ho tenen tot i que sempre es queixen de tot, nosaltres els primers. Sembla que l’abundància, aquesta sobre-abundància, ens desposseeix de l’essencial: de l’amor, la generositat… resumint, l’esperit de vida.

Aquests nens que canten i ballen per donar-nos les gràcies per uns sacs de menjar ens arrenquen el cor, ens obliguen a calents llàgrimes i ens submergeixen en una atmosfera surrealista, una barreja de tristesa i de gran felicitat.

Aquests homenets i donetes ens ensenyaran tant. Arribar a l’Àfrica amb el sentiment d’ensenyar als altres és un error. Són ells els qui ens faran assabentar del valor real de les coses, de l’essencial simplicitat.

DE TORNADA A EUROPA

Quina sensació mes estranya! La impressió de que ha estat un somni, tot és tan diferent. Aquesta olor, aquesta calor que ens apega, aquesta manera de parlar que ens ha robat milers de somriures, aquestes encaixades i abraçades, aquest pebrot devastador…. Tot es va quedar allà. I encara que plens de sensacions, d’emocions i de records per sempre, una estranya solitud ens acapara. I la por, la por de recaure en els nostres costums i nostra insaciable necessitat de tot. La por d’oblidar l’essencial. La por de no tornar a veure als que ens van acompanyar i de saber què serà de tots aquests nens. Tots aquests que volen ser jugadors de futbol, cantants, cosidors, militars o president. Que serà d’ells en fer-se grans aquests petits que em van robar el cor? Quin record tindran de nosaltres? Què pensen de nosaltres? I jo, que és el que penso de mi? Encara que els moments de riure i d’alegria hagin estat del viatge, la sensació d’haver vingut amb un regal, i de portar-m’ho en anar-me no deixa de turmentar-me. Hem fet bé? Pintura, teatre, jocs, carícies i adéu per sempre? El nostre enfocament cap als centres ha estat lúdic, aquest era el nostre propòsit però em sento culpable de tan poc, de donar-los quelcom que no perdurarà una vegada ens haguem anat.

La vida a l’Àfrica és una veritable lluita per sobreviure, cal menjar per viure i treballar, a més, les condicions són molt difícils i precàries per aconseguir-ho. No hi ha temps ni mitjans per donar als nens una part de joc, una part d’infància. No obstant això vaig veure brillar els seus ulls, els vaig veure expressar emocions amagades per dins mentre feien jocs de teatre o d’un altre tipus. L’art ajuda a viure millor. Estic segura. Ajuda a alliberar-se de nombrosos pesos i aquests nens i els seus educadors ho necessiten molt. Però aquest discurs europeitzat d’algú que menja segons la seva gana té sonoritats de les més estúpides, traslladat a aquest món, a l’estat brut on els peus estan usats i els ventres buits.

Estic convençuda que un voluntariat lúdic assidu els seria capital per això em dirigeixo a tots els que vulguin aprendre sobre ells, sobre els altres, i els qui volguessin oferir moments lúdics i artístics a petits i grans, que vagin a l’aventura i puguin donar una mica d’ells. Aquests nens tenen dret a una part d’infància, una part de bogeria i de despreocupació. I seria de l’interès dels nostres propis fills d’aprendre d’aquests nens de banús.

Per Caroline Lemaire

“Traduit del castellà al català gràcies a la Iniciativa Mondo Lingua de traduccions gratuites per associacions. Traductora voluntària: Núria Bailón”.

Apadrinament de les nenes i nens acollits per la Institució. Desenvolupament de les infrastructures i l’aportació de mitjans per a potenciar l’ensenyament dels nens del Centre d’acollida .(link presentació)

Situació: Tenim el suport de 15 padrins però necessitem molts mes.

Projectes d’agricultura i ramaderia per a millorar el finançament del centre a través de projectes sostenibles que generen l’ autofinançament.

Situació: Necessitem la col•laboració de persones i entitats solidàries que ens financin aquest projecte.

Cobertura sanitària en el poble de Badzuidjong. Amb la construcció d’un centre sanitari.

Situació: El dispensari s’ha començat a construir, estem buscant el finançament necessari per a acabar-lo i equipar-lo. Necessitem l’ajuda de personal sanitari i material mèdic.

Potabilització i canalització d’aigua en el poble de Badzuidjong.

Situació: Gràcies als amics de la Fundació Arsis i Natura aquest projecte s’ha portat a terme amb èxit.
Millora de la qualitat de l’educació. Volem millorar les condicions dels centres d’acollida i ampliar l’escola de Badzuidjong.

Descripció:

Construcció d’un dispensari mèdic a la població de Bandjudjong, que actualment està mancada d’equipaments sanitaris i pateix importants problemes estructurals.

Mitjançant el dispensari es desenvoluparà una tasca de formació bàsica en salut i higiene, adreçada principalment a les dones, per tal de prevenir les malalties infeccioses tant freqüents a la zona, que són la principal causa d’una elevada taxa de mortalitat.

DADES GENERALS DEL PROJECTE

Origen del projecte. Justificació per a la seva realització.

La construcció del dispensari forma part d’un projecte més ampli destinat a pal•liar la manca de serveis i equipaments a la regió. Aquest projecte més ampli comprèn la construcció del dispensari mèdic, la d’una escola de primària, la d’un centre de formació per a la dona i, en general, el foment l’explotació agrícola i ramadera. El dispensari mèdic cobrirà una necessitat de primer ordre tot oferint la possibilitat d’atendre a les dones en la seva maternitat, administrant vacunes als infants i assistint als malalts que necessiten atenció continuada.

La present iniciativa sorgeix de l’associació Kentaja, que ha recollit les peticions i necessitats formulades pels habitants del poble, representats per diversos agents locals: la cheferie, els notables i les Elites (representants tradicionals del poble). També han format part de l’òrgan de decisió associacions locals com Kentaja, els Ressortissants, l’ associació de Parents d’Elèves, la GIC (Grup d’Iniciativa Comú) de dones i la GIC d’agricultors; entre tots formen la CODEBA, Cooperativa pel Desenvolupament de Badzuidjong, que compta amb el suport del govern local (alcalde) i regional (suprefair).

Des de Kentaja s’han elaborat diversos quadres i estudis a partir de les dades recollides entre la població local, on es detecten les necessitats prioritàries del poble (veure arbres de necessitats i de solucions, al anex1).

TABELA

Objectiu global de desenvolupament.

Millorar la salut de la població local de Badzudjong i les rodalies, oferint un servei d’atenció sanitària proper i ben equipat, amb professionals qualificats.

Objectiu específic que vol assolir el projecte.

Construcció d’un dispensari mèdic a Badzudjong i equipament del mateix amb material sanitari adient.

Resultats esperats a curt, mig i llarg termini.

Prestar atenció sanitària de qualitat a la població de Badzudjong.

Reducció de la mortalitat de nadons i dones en edat fèrtil.

Reducció la incidència i la mortalitat causades per les malalties infeccioses.

Aconseguir que la població prengui mesures higièniques i sanitàries com a costum integrat en el seu mode de vida, adquirint una cultura de la prevenció i la cura de la salut.

Altres objectius del projecte.

Educar la població local, a través de xerrades i tallers adreçats a les dones, per tal que adquireixin hàbits de vida saludable i aprenguin a prevenir malalties i trastorns de salut.

BENEFICIARIS

Els beneficiaris directes seran tota la població de Badzudjong, unes 1000 persones. Inclosos els 50 nens i nenes del centre d’acollida Kentaja.

El dispensari també pot beneficiar a altres pobles propers, un total de 4000 persones més.

Els beneficiaris tenen una motivació de primera necessitat per a acudir als serveis del dispensari: l’atenció mèdica i la cura de la seva salut. La implicació serà elevada, ja que el benefici del servei repercutirà de forma important en les seves vides i en les famílies.

Cal tenir en compte que aquest projecte com a idea ha sorgit precisament dels mateixos beneficiaris que, des de ja fa temps, com ja hem dit, col•laboren vivament en aquest tipus de propostes. Aquest fet fa del projecte del dispensari quelcom del que n’és inqüestionable que per part dels beneficiaris la motivació serà importantíssima. Tampoc cal dubtar de que el projecte tindrà una acollida exemplar, tenint en compte que, no només són els implicats qui el duu a terme, si no que hi han estat totalment d’acord totes les potestats de la zona, polítiques i tradicionals.

Criteris de selecció dels beneficiaris. Destinació a sectors marginats o oprimits de la societat receptora (dones, infants, vells, agents socials exclosos, …)

El dispensari atendrà tots els malalts o ferits de la població, sense cap distinció. En cas de saturació, els criteris de selecció seran en funció de la gravetat i del perill que corrin els pacients. Les dones a punt de donar a llum i els infants tindran una prioritat, en tot cas.

SEGUIMENT I VERIFICACIÓ DEL PROJECTE

A l’agost, la Presidenta d’Africa Esperanza realitzarà un viatge sobre el terreny amb dos/dues voluntaris/es pel seguiment del projecte. Es realitzaran les reunions necessàries amb la contrapart i amb CODEBA per tal de recollir totes les dates i informacions sobre la construcció, la gestió i presentació dels problemes resolts i per resoldre.

Al febrer, membres d’Africa Esperanza realitzaran un viatge per avaluar tot el projecte juntament amb la contrapart i CODEBA.

VIABILITAT DEL PROJECTE

Garantia de suport polític de la comunitat receptora. Actitud i implicació del municipi .

Per començar el projecte neix de la demanda de la comunitat receptora. Organitzats en una cooperativa anomenada CODEBA, on figuren totes les associacions representants de totes les comunitats locals, han escollit unes línees d’acció per desenvolupar la zona rural de Badzuidjong.

El govern local afavoreix aquesta mena d’iniciatives que coincideixen amb el Pla Estratègic de Desenvolupament de Camerun. Per això mateix han signat acords i permisos per la construcció de tots els equipaments. (Veure annex)

Viabilitat econòmica i financera del projecte en base als recursos utilitzats, els béns a generar i el seu manteniment.

CODEBA garantirà el manteniment econòmic del centre sanitari, a partir dels guanys que reben per part de petites organitzacions anomenades Ressortissants, existeixen en tots els municipis del país on hi ha una comunitat de persones natives a Badzuidjong. Aquests formen part d’un Banc Comú i els interessos dels crèdits que demanen van destinats a promoure el desenvolupament del seu poble d’origen.

La gestió del centre anirà a càrrec de Kentaja que ja té experiència en un projecte similar.

Capacitat organitzativa i tècnica per a poder executar el projecte.

Els responsables de Kentaja tenen una àmplia experiència gestionant projectes de desenvolupament local i centres d’acollida i sanitaris, etc.

L’altre centre sanitari està gestionat per ells juntament amb el col•legi d’infermeria de Barcelona des de fa més de 5 anys.

El dispensari de Badzuidjong estarà a càrrec d’infermers qualificats i amb experiència, que saben com gestionar centres d’aquestes característiques. A més es realitzarà un cultiu d’herbes medicinals per alternar els dos tractaments i abaratir preus.

A Camerun la atenció mèdica té un cost estipulat pels altres dispensaris públics del país. Per això, no tenim més remei que adaptar-nos a aquest sistema, sinó no tindríem permisos. Tot i això tindrem els preus adaptats a l’economia del poble, aquests beneficis permetran l’autogestió. A més conscienciarem de la possibilitat de l’alternança de les dues medicines com una avantatge, ja que es podrà fer el diagnòstic amb la medicina moderna (tradicional nostra) i el tractament amb la medicina tradicional de la zona.

Els responsables de la gestió estaran sota el càrrec i supervisió del president de Kentaja.

Capacitació dels destinataris (més enllà dels promotors) per a la continuïtat del projecte i el seu manteniment autònom.

Com ja hem dit, els destinataris estan organitzats i tots ells representats per CODEBA (Cooperative de developement de Badzuidjong), entre ells hi ha experts sanitaris i també els Ressortissants, seran els encarregats de donar ajudes pel manteniment econòmic en el cas de que els beneficis no fossin suficients o s’hagués de fer alguna despesa extra.

Impacte mediambiental, social i cultural del projecte. Sostenibilitat per la comunitat receptora i el seu entorn.

L’impacte del dispensari afectarà el seu entorn en aquests aspectes:

- Les deixalles dels medicaments utilitzades pels usuaris causarà un impacte negatiu sobre l’entorn natural. Una resposta serà plantejar un sistema de recollida de deixalles a Badzuidjong.

- Es demanarà la instal•lació d’un motor electrogen, dementre es busca el finançament per la instal•lació d’electricitat al poble.

- Culturalment hi haurà un impacte positiu. Fins ara els beneficiaris anaven en cas d’urgència a un hospital, molts cops va ser massa tard o no van tenir possibilitat de realitzar un seguiment del tractament. Ara el preu estarà més adaptat al context, ja que podran alternar les dues medicines aprofitant els aspectes positius de cada una i suposarà una millora en la qualitat de vida.

- Aquest projecte pretén donar suport a la cultura local, per això es potenciarà la medicina tradicional de la zona.

Riscos i precaucions previstos.

Hi ha risc de que el preu dels medicaments sigui massa elevat pel nivell econòmic, i s’intentarà fer front a això amb tractaments alternatius de la cultura local.