Va ser un dia molt bonic i emocionant, vàrem poder eplicar el per què de tots els nostres esforços i resultats. Va haver-hi moltes intervención i va assistir gent de la ong i nous interessats de Martorelles, entre d’altres l’Alcalde! poc a poc estem renovant i creant un nou equip de voluntaris.

L’exposició de fotos, com sempre, va enamorar als visitants

Us esperem la propera!

Aquest any Kentaja ha celebrat els seus 20 anys. En aquesta gran festa s’han trobat tots els antics Kentajistes, educadors, col·laboradors, amics, en definitiva tots aquells que tenen una relació d’amor i solidaritat per l’organització i que han pogut assistir. Per desgràcia, Àfrica Esperança no ha pogut anar a Camerun però per sort els nostres amics de Kentaja França han realitzat aquest fabulós vídeo i així podem fer-nos una idea de la felicitat i germanor que s’ha respirat a la festa.

Video fiesta juvilé

Qui no ha escoltat alguna vegada el testimoni d’un cooperant?. Moltes vegades ens quedem perplexos escoltant el que fan en altres països, però què hi ha sota la seva pell?, Què senten? Avui l’ Esteve Rifà, laic, comparteix la seva experiència com a cooperant en Nkongsamba, Àfrica. I las que venen a continuació son les meves

.

He llegit i reviscut, en els comentaris de Caroline Lamaire sobre Kentaja, una lliçó de vida, la meva experiència en aquest continent anomenat Àfrica i en una ciutat, Nkongsamba, a uns 120 km. de Douala (la ciutat econòmica del pais).

Era l’ 11 Juliol 2012 quan, per primera vegada, vaig viatjar a Àfrica, a Camerun. Durant les 6 h. i 30 minuts del vol, des de París, em van passar múltiples pensaments, angoixes, dubtes, el tema de l’ idioma i més, fins que, en baixar de l’avió, vaig notar la realitat: la humitat i la calor sufocant, d’una banda, i que totes les persones tenien un color totalment diferent de pell. Gran i beneït contrast !.

Quan vaig arribar a Kentaja, en Nkongsamba, era una època de pluges constants, vaig trobar un grup de persones que em van acollir com si em coneguessin de sempre no sense mostrar curiositat pel nouvingut. Recordo que les primeres hores van ser d’expectativa, per la meva part, però conversant amb ells els vaig dir que volia ser un més entre ells, tot i la diferència de color.  Els vaig comentar que desitjava ser com una pilota de futbol i que tots s’imaginessin que podien “donar-me amb el peu” per fer-me arribar on volguessin. I així va ser.  El seu caràcter, el seu somriure i lliurament em va enganxar.   Quina meravella!.

Comprar al mercat a cel obert, sota la pluja i el fang, parlant amb les persones que oferien els seus productes, compartir tot el poc que tenen i et donen, rebre afecte sense demanar-ho, escoltar i intentar entendre les seves inquietuds, visitar racons de la selva en on estan treballant els sacerdots Michel Djaba, Frederick Djouyep i altres amb molts col·laboradors en condicions molt difícils, sent molt estimats pels seus parroquians, etc.   I vaig poder comprovar el gran respecte que se’ls te als nens i, en especial, a la gent gran que són font d’experiència i saviesa.  Ha estat una gran experiència personal, física i espiritual, que no deixo de conrear cada dia en un món, el nostre, tan difícil.   Un gran regal !.

I si em permeten els lectors, resumeixo els meus sentiments en l’escrit que els vaig dedicar el dia que complia 66 anys i en vigílies de partir de nou a Barcelona:

“Quan arriben els moments de dir adéu, ens envaeix un sentiment de tristesa quan el temps passat ha estat un gran regal i és el que m’està passant ara mateix. Alegrement, quan em va comentar Mn. Josep Lluís (*) si volia anar a Camerun , li vaig dir que m’havia apuntat al viatge i a mesura que s’acostava el dia, em creixia l’angoixa al desconegut.                                             Ara, no només vaig perdre l’angoixa, sinó que desitjo ser acceptat com un més de la vostra terra, Camerun, que em porto en el més íntim de la meva persona i que ha estat una de les millors coses de la meva vida.

Avui celebrar 66 anys de la meva existència entre vosaltres, cosa impensable, i que dono gràcies a Déu per ser aquí amb aquest meravellós grup.  En aquest dia, el millor regal que he rebut és la vostra amistat, amor i l’alegria externa del vostre gran i sincer somriure que contrasta amb el color bonic de la vostra pell.

I des de dins, des de el fons del vostre ésser, aquest irradiar PAU, lliurament, amor i els desitjos de fer el que cal fer, en cada moment, amb total acceptació.

Als més joves, gràcies per acceptar a una persona molt més gran. Puc dir-vos que de cada un i una de vosaltres he rebut el regal de la vostra existència, la frescor de la gent jove i he après una cosa molt important: estar sempre pendents dels altres sense que us ho diguin. I dels més adults, una acceptació total de la meva presència enmig vostre i la vostra sincera amistat.

Segurament he fet alguna cosa que no us pot haver agradat, o per manca de coneixements per part meva, hagi fet malament. Prego sapigueu disculpar-me i oblidar.

I voldria acomiadar-me, amb les últimes paraules de sant Pau als Corintis (13,11-13):

“Acabo, germans, desitjant que visqueu feliços i que busqueu la perfecció en la vostra vida. Animeu-vos i viviu en harmonia i pau, i el Déu de l’amor i de pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb un petó sant. Tots els germans en la fe us envien salutacions. Que la gràcia del Senyor Jesucrist, l’amor de Déu i la presència de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres “.

I això és tot.  La Kentaja existeix, la seva gent són un gran regal i ells, com nosaltres, no han demanat permís per néixer. Els seus pares i els nostres ens han donat la vida, cada un de nosaltres hem nascut en llocs diferents i, per això, no ha d’haver comparacions. Ni millors ni pitjors: som diferents i aquest és el gran do i regal d’existir.

Esteve Rifà.

(*) Nota per al lector: Josep Lluís Fernández, és sacerdot de la Diòcesi de Barcelona i amb més de 50 anys d’experiència al Camerun / Kentaja amb el qual vaig viatjar. Puc dir-vos que amb ell,  en Michel i altres persones, avui existeix Kentaja.

Us desitgem a tots un bon cap d’any i un millor i pròsper 2013! Gràcies per ser-hi, els nostres millors desitjos!

¿Saps que els joves de Camerun no estan per festa?

¿Et vens a un concert solidari? Ens agradaria veure’t al concert “Sembra un futur” .

Amb la teva participació 150 joves camerunenses podràn celebrar el futur dels centres d’acollida de KENTAJA.

Pedro Burruezo i Bohemia Camerata, ens presenten el seu nou disc “MISTICÍSSSIMUS”

Fusió de música mediterrànea en una proposta poètica, profunda i fresca.

cartel musica solidaria

Àfrica Esperança participarà el dimecres 30 de novembre a les 19 hores en una conferència sobre Camerún i els joves a  l’Espai jove la Fontana. (Major de Gràcia- Metro Fontana)

La presidenta de África Esperanza fue entrevistada por la vanguardia y publicado el domingo 25 septiembre 2011.

Descripció

Es tracta de realitzar una millora significativa de les instal∙lacions del centre d’acollida per a nens i joves amb dificultats de Bakou. Aquesta millora es traduirà en una higiene més adequada, una millora de l’oci per als nens i adolescents del centre, una reforma de la il∙luminació dels espais d’estudi, cosa que millorarà el descans i la seguretat del centre. El centre de Bakou necessita una reforma general de les seves instal∙lacions. No hi ha cuina i les cambres de bany estan en males condicions. D’altra banda, l’espai d’estudi i la biblioteca no estan gaire il∙luminades i són necessàries més taules i cadires. A les habitacions, els llits estan trencats i tant els matalassos com els llençols són molt vells i estan fets malbé.

També és necessària la creació d’un sistema de canalització de l’aigua dins de l’edifici i una instal∙lació elèctrica. A més, el sostre està fet malbé i l’edifici té goteres que afecten els dormitoris i la zona d’estudi i per tant és necessari fer una reparació urgent.

Objectiu general

L’objectiu general d’aquest projecte és crear un espai segur i net per als joves sense recursos de Bakou i els voltants.

Objectius específics

• Millorar les instal∙lacions del centre de Bakou, per poder adaptar‐les a les activitats que es realitzen.

• Ampliar els espais destinats a la formació.

• Promoure hàbits de vida sana mitjançant la higiene.

Traducido del castellano gracias a la Iniciativa Mondo Lingua de traducciones gratuitas para las asociaciones y ONG. Traductora voluntaria: Vanessa Llinares.